Discutidas / Débats

Parladissa de Robèrt Lafont per la manifestacion « anem òc » dau 17 de març 2007

mardi 29 mai 2007.
 
Dich per Danisa Daniel, Vice presidenta de la federacion, e difusit per Gardarem la Tèrra. Ce texte a été lu en version courte sur le podium central des allées Paul Riquet et dans la version présentée ici sur le forum de GLT.

Companhas, Companhs,

Sèm recampats per la lenga d’òc, la nòstra lenga en perilh de silenci al cap de cinc sègles al mens de repression. Avèm agut la volontat de o dire aici totes ensems. O disèm d’en primièr a la Republica francesa, copabla fins ara d’un mesprètz global s’es pas d’una campanha e de mesuras exterminativas. Nos adreçam a ela. Consí faire autrament dins las frontièras politicas e mentalas d’un Estat que reconois sus son territòri pas qu’un poder, lo sieu, unic e central ? Es una preguièira al mèstre, encara un còp, d’acòrdi.

S’acompanha pasmens d’una argumentacion sus son terren, suls principis que la fan. Ciutadans franceses, ne sabèm sus França tant coma los autres, tant coma París e sas províncias. Avèm pres al seriós la devisa trinitària de libertat, egalitat, fraternitat, a laquala s’apond ara lo drech a la diferéncia. Las tres primièiras las avètz conchadas dins la fanga e la sang, totes tantes coma sètz, govèrns autoritaristas, guerrièrs, imperalistas e colonialistas, los pièges borrèls dels pòbles, los que mentisson e se desdison. Lo quatren, aitanlèu proclamat, ne tenètz defòra las lengas e culturas sota vòstre nas e vòstra polícia. Avèm doncas uèi lo drech, al meteis luòc que fai cent ans tot just, de tornar prene lo cant de nòstres avis : "Vous auriez en tirant sur nous assassiné la République". Los lengatges sagnan pas, es pas una escusa per los condemnar a mòrt.

Avètz, en tirant la lenga de natura de la boca dels enfants, en conflant los clòsques de vòstres mèstres d’escòla, en pastrolhant las cervèlas dels ciutadans, òc, l’avètz d’un biais assassinada, vòstra Republica. E coma vos vantatz d’una vocacion umanista universala, es als femnas, òmes, es a l’estre uman qu’avètz fach un mal dont avètz quitament pas vergonha. Ara es temps de reparar, es çò mendre.

Ara es ara. Sèm pas per aquò optimistas. Sabèm que vivèm a las espèrras. La natura que nos a abalits dins sos equilibris es amenaçada per lo degalh que fasèm. Sèm a aprene a sobreviure amb la mòrt dins l’aire qu’alenam.

Sabèm qu’avèm fargat de nòstre cap e de nòstras mans las armas per escantir lo grelh de la vida e que d’unes apreparan dins la guèrra despietadosa que fan als pòbles l’exterminacion atomica qu’es pas imparabla.

Conoissèm la ligason de l’empèri capitalista vengut global, de l’empèri de las armas vengut cosmic, de l’empèri de la fam e de la set que rosega la part miseriosa de la tèrra, amb l’empèri de la bestiesa que sembla d’aver pres las poissanças e los govèms afortunats que s’acampan per constatar que pòdon pas res faire contra la fèbre d’òdi mutual e de tuariá universala que los rosega. Sèm embarcats a jogar nòstra planèta.

Mas dins aquel desvari, que poiriá èstre un desespèr final, i a de signes d’aire que passan, de respir alenable. Dins un mond globalizat, precisament, de pertot universal, i a pas un luòc ont siá pas possible de dire non d’una votz que clantisca a totes los orizonts de l’espaci.

Nasquèrem en Occitània, sul Larzac, ont una ponhada de païsans inventavan Io combat planetari per la patz.

Avèm dich :

Gardarem la Tèrra. Tota la Tèrra. Gardarem la lenga.

Vos an dich : parlatz un patés. Èra una messorgassa d’Estat : parlàvetz una lenga.

Vos an dich : es una lenga pas que regionala. Èra un mesprètz de qui ten l’Estat , las regions se talhan dins los territòris al voler de qui l’Estat : sètz los ciutadans d’una crosièira naturala d’Euròpa, d’una conca d’istòria entre Ocean e Mediterranèa, Pirenèus e Lemosin, la Mar de Bèrra e los crestencs alpencs, al nogalh de civilizacions que n’avètz inventada vòstra part. Las regions, las metètz ensems, a l’escala de las relacions d’un continent.

Vos sètz dich, en venent uèi a Besièrs, que cal pensar a deman e a tot lo païs e pas daissar molar la revendicacion. Segur que caldrà encara quichar sus qui ten las claus de las pòrtas ont cal passar. Segur que vos comptatz uèi.

Mas pensatz que sètz devents a tot un pòble de son avenidor. Pensatz al rescontre de totes los occitans entre eles. Pensatz a vòstra lenga que ven d’eles e lor apertèn a eles. Pensatz a vòstres fraires catalans. Pensatz que sètz pas sols al mond.

Amb los autres païses e pòbles qu’ara manifèstan lor drech e lor preséncia a la vida, vos cal pensar a l’avenir de l’Òme, a lo desrabar a las àrpias dels negociants de mòrt peleta. Occitans, companhas, companhs, Òmes dreches seretz.

Uèi, OCCITÀNIA ES AL MOND !

Robèrt LAFONT

Répondre à cet article