L’OMC, qu’es aquò ?

Redactor Joan-Daniel Esteve
2004.
 

L’Organisacion Mondiala del Comèrci vegèt lo jorn en 1995. Es una organisacion internacionala qu’amassa 145 paises çò mai rics de la planèta, levat Russia. Es un organisme que s’espandís sus l’ensem de la planèta per fin d’aver autoritat sus las activitatas umanas bèlas, que siá l’alimentacion, las semenças, la santat, lo transpòrt, la pòsta, l’assegurança, la banca, lo torisme, l’aiga, l’industria, l’educacion, o encara la cultura, per que tot siá transferit de mai en mai cap a las multinacionalas que trapan aital una sorga d’enriquiment financièr amb d’unas activitats de la tèrra que d’unas son ja parcialament o en totalitat jos son contraròtle. Quand l’OMC pren jos son autoritat una activitat umana, ne fa una mena de merça e la liura a la concuréncia mondiala en li impausar règlas fòrça estrictas que dònan un avantatge considerable a las entrepresas multinacionalas. Quand dins un país una d’aquelas activitats passa jos l’autoritat de l’OMC, l’es d’un biais definitiu, çò que limita lo poder dels governs futurs e doncas lo poder de la democracia.

La solidaritat per contrar l’OMC

Mai en mai d’associacions, de sindicats, de partits politics, de ciutadans, d’amassadas d’elegits (Amassada de las Regions d’Euròpa, Parlament bèlga, Conselh General de Garona Nauta...) se mobilisan per entravar aquela organizacion d’aquí de 2005. Essent que l’OMC es jos la responsabilitat dels governs dels Estats-sòcis, las diferentas energias amassadas temptan de rampelar als governs la menaça qu’aquel organisme representa per la democracia e l’anar del mond tot.

L’Organisacion Mondiala del Comèrci demanda que los Estats se sometan a la lor politica liberala que, dins l’anar actual, pòt pas èstre una politica equitabla. Los altermondialistas desiran una mondialisacion equitabla per totes, per que lo mond tot pòsca aprofiechar del desvelopament economic o encara cultural que se fa uèi per fin de bastir un mond solidari. Denoncian la repression sistematica practicada per l’O.M.C. e afirman que nombrosas luchas an una sorga semblanta qu’es la mercandisacion de totas las activitats umanas que que sián.

Aital, en federar lo mond, luènh de tot corporatisme, essent que l’origina dels mals es comuna, es doncas natural de se retrobar per fargar ensem aquel repòrt de fòrça e d’elaborar ensem una estrategia comuna amb las energias que se sentisson concernidas. L’especificitat de cadun deu pas entraïnar de corporatisme que mena a l’exclusion. Los altermondialistas afirman que cal unir las fòrças per que d’autres mondes sián possibles e seràn possibles dins la mesura que totas aquelas contestacions se federen per mostrar que tots los pòbles del mond son solidaris per gardar la Tèrra contra d’idèas que d’unes vòlon impausar.

Una organisacion que se pòt entravar

La mondialisacion prepausada a l’ora d’ara entraïna sos degalhs a tots los nivèls que siá agricòl, economic, social, cultural mas tanben en tèrme dels dreches dels pòbles ; se podèm aital demandar se uèi l’Irac aparten totjorn a l’Irac...

Se deman l’Educacion es liurada a l’OMC, i auriá de manipulacions mai o mens perceptiblas dels esperits dels escolans e aquò al servici de las grandas entrepresas e d’una populacion privilegiada que l’ensenhament seriá pervertit per l’atrach del ganh e per la mesa en concuréncia de las escòlas e dels establiments.

L’OMC s’entreva tanben d’investiment. Es a metre en plaça un mercat mondial del trabalh de durada determinada, çò que sarrarà los salaris, las condicions de trabalh e las proteccions socialas cap al bas.

Amai l’OMC entrepacha lo drech dels Estats de metre en plaça de leis sanitàrias, socialas o environomentalas ; aital l’Union europenca es sanccionada per refús d’importar de carn a las ormònas.

En matèria de santat, avèm l’exemple dels africans qu’an de mal d’accedir als medicaments perque las firmas farmaceuticas vòlon ganhar d’argent e acceptan pas que de medicaments generics sián produsits dins un país de sud per èstre puèi mandats cap a un autre país de sud. Bush, lo President del Estats-Unis, la velha de la dubertura del G 8 a Evian diguèt que los Estats-Unis ajudarián los paises africans per se potingar contra lo SIDA sonque s’aqueles paises acceptèsson l’intrada dels OGM sus son territòri. Aquò n’es una pròva que las multinacionalas pòdon prendre lo poder sus un fum de paises.

Lo dangièr d’aquel revolum es que tot fonccionarà pas qu’amb çò que las multinacionalas voldràn impausar. Lo mond tot serà aital pres en ostatge per las multinacionalas.

D’un autre latz, vesèm d’a mesura que lo mond economic utilisa la fòrça que siá militària, policièra, judiciària, per metre de costat las gents que tenon còp a-n-aquela mondialisacion. I a doncas un ligam entre la mondialisacion e la repression que la repression del movement sindical n’es la pròva. I a en fàcia tot un arsenal per copar las contestacions per arribar a sa tòca. L’O.M.C. es a se garantir militerament e judicierament fàcia a de movements en contestacion repòrt a sas decisions e son fonccionament.

Mas començam tanben de veire de solucions que fonccionan per entravar la menaça de l’OMC : en Africa, foguèt mesa en plaça la « sobeiranetat alimentària » qu’un organisme de l’ONU tòrna prendre a son compte ara. Valent a dire lo drech pels pòbles de s’aparar contra las importacions de las multinacionalas.

En Bolivia, los paisans capitèron de far renonciar una multinacionala que voliá privatisar l’aiga dins lo centre del país. Vesèm doncas que i a la possibilitat de far recular d’unes projèctes que son de vertadièras menaças per cada pòble del mond.

De reivindicacions per decidir de l’avenir de la Tèrra

Los altermondialistas vòlon obténer d’unas causas essencialas per daissar pas l’avenir de la Tèrra entre las mans de l’OMC. Notadament, lo respècte per l’OMC de las cartas internacionalas talas que la Declaracion Universala dels Dreches de l’Òme e las convencions internacionalas sus las questions socialas, sanitàrias, environomentalas e culturalas. Lo retirament del domèni de competéncia de l’OMC dels sectors màgers que son l’aiga, la santat, l’educacion, la cultura, l’audiovisual, los servicis de comunicacions, los transpòrts, l’albergament, l’energia. Lo respècte sistematic del principi de precaucion en matèria d’environament, de santat publica e d’alimentacion o encara lo retirament del domèni de competéncia de l’OMC dels servicis publics.

Per aquò far cal que los governs prengan posicion per aténher aqueles objectius. E sola la mobilisacion de cadun e l’union amb d’unes movements, tan diferents que sián, pòt far que cada pòble del mond decidirà de son avenir e pas l’OMC.

Répondre à cet article